L'Independent de Sant Adrià - Número 104 - 30 Octubre 2009
 
Cristina González, el bon futbol de Sant Adrià entre nosaltres
Una davantera carismàtica ens explica la seva evolució en el futbol femení
 
En el número anterior, vàrem mostrar la realitat de la jugadora Núria Guarida, un símbol del futbol del Sant Gabriel i de Sant Adrià. En el present número, entrevistem a un altre pilar de l’equip del Sant Gabriel: Cristina González. Una davantera carismàtica de llarg recorregut malgrat la seva edat i que aspira al “pichichi” de la seva categoria.
 
(Ver entrevista original)
 
M’agradaria conèixer els teus inicis al futbol.
Vaig començar a jugar al carrer,amb els nens del meu barri. Al veure el meu pare que passava moltes hores amb la pilota de futbol, va decidir apuntar-me amb 6 anys a l’escola de futbol PSV (Pla d’en Boet, Mataró).
 
També m’agradaria que ens expliquessis les teves passes posteriors en aquest esport.
Enllaçant amb la pregunta anterior, des dels 6 fins els 12 anys vaig estar a l’escola de futbol PSV, on vaig formar-me jugant amb nois. Quan no vaig poder seguir amb els nois, ja que l’edat límit d’equips mixtes està en els 12 anys, vaig començar a jugar a la U.D. Mataronesa femení. Ja amb 15 anys vaig fitxar pel RCD Espanyol. Finalment, vaig decidir marxar a un equip més proper a casa, el FC Argentona, i després vaig estar al PBB La Roca. Ara porto un any i mig al CE Sant Gabriel.
Quin club t’ha fet sentir millor?
En primer lloc el Sant Gabriel, pel tracte que rebo a diari per part de la directiva, l’staff tècnic i les meves companyes. I també el PBB La Roca.
 
Quins moments de la teva carrera esportiva recordes amb més grat?
L’ascens a la Lliga Nacional amb el PBB La Roca. Els dos campionats d’Espanya guanyats amb la selecció catalana sub-25. Guanyar la Donosti Cup’09 a Anoeta va ser una bonica experiència
 
Diga’m la teva opinió sobre la situació actual del futbol femení.
La veritat és que encara falta molt suport. Hi ha situacions injustes. L’antic equip del Tortosa d’Ebre (Lliga Nacional) va adquirir la franquícia del Nàstic de Tarragona, i això ha significat que ascendeixi a Superlliga sense promocionar-se.
 
El futbol femení i les seves jugadores també tenen els seus ídols, aquells jugadors del futbol masculí a qui admiren. Són els Messi, Iniesta, Villa i els “petits” genials de la selecció espanyola... Cristina González ens respon sobre aquest tema tan poc conegut. -Admires algun jugador del futbol masculí? I del femení?
Si, Messi i Iniesta m’encanten per la seva noblesa i la seva forma de jugar al camp. Admiro a totes les meves companyes del Sant Gabriel, són autèntiques craks.
 
Ets davantera centre, alta i forta, però, et quedes amb el petit Villa o amb el gegant Zlatan Ibrahimovic? O n’hi ha un tercer?
Em quedo amb Villa, sens dubte. Si n’hi hagués un tercer seria Samuel Eto’o per la seva força i entrega durant els 90 minuts.